divendres, 24 de novembre del 2017

EL PROCÉS I LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Les tres candidatures processistes inclouen candidats/es vinculats a l'Església Catòlica. Candidatura una, independentista, i trina, per separat, per recollir tots els vots dels fidels. Finalment, ja hem vist que fins i tot la monja Forcades, després del paripé unitari de Procés constituent, amb l'estimat Arcadi Oliveras, ha optat per la candidatura del "mambo". Tenim el pare Manel en una altra candidatura, i una altra monja en l'encapçalada pel també vaticanista Junqueras.
El psiquiatra Tobeña, que ja va escriure un article al diari de referència de Catalunya, ara és entrevistat i reafirma el seu diagnòstic respecte del procés. 


"Es un enamoramiento colectivo, cuyos resortes internos son muy parecidos al individual. En el colectivo se trata de aunar fuerzas grupales para alcanzar la victoria. La gente que está enamorada se atreve a todo, no ve obstáculos de ningún tipo, se cree capaz de superar todas las barreras y vive en una especie de burbuja, que a veces es eufórica, pero puede pasar a la melancolía. A los enamoramientos colectivos les pasa lo mismo. Para llevar a los grupos humanos a la expectativa de victoria hay que infundirles pasión por el horizonte codiciado para vencer a los contrincantes y someter a los disidentes. Ocurrió en las poblaciones europeas que fueron ilusionadas, eufóricas, festivas a la I Guerra Mundial".

"Está montado por la intelligentsia catalana. No surge por agravios económicos, pobreza o explotación, sino al revés, son las élites, las clases medias y profesionales más destacadas las que deciden que el marco en el que viven es una rémora y se lo montarían mejor solos. Y lo hicieron aprovechando que España estuvo débil, al borde de la bancarrota, para poner en marcha un experimento que en el marco europeo creían que podían ganar"

"Además, estas ilusiones, pasiones y devociones por conseguir objetivos que prácticamente son paraísos o Arcadias felices son de raíz religiosa. En el caso catalán la influencia de la Iglesia es enorme, ya que Cataluña y el País Vasco son las dos regiones más devotas de la Península Ibérica, con una tradición de siglos. La influencia y el trabajo de los sectores eclesiásticos corren por debajo de todas las iniciativas secesionistas e incluso en el lenguaje se nota que impregnan el movimiento. El exvicepresidente Junqueras es un especialista que hizo su tesis en el Vaticano y usa un lenguaje estrictamente religioso, cargado de moralidad, sus discursos son casi los de un obispo en el templo. Habla en términos de bien y de mal, de buena gente y de mala gente, de gente virtuosa y pecaminosa. Sus discursos valdrían para el sermón del domingo en la catedral de Barcelona o en la abadía de Montserrat".

L'historiador mataroní i president del Jurat del Premi Iluro, Josep Maria Fradera, ha fet sobre el personatge de Jaume Balmes, una valoració del factor religiós vinculat al nacionalisme des d'un altre angle:


"En 1835 un cura de 35 años, Jaume Balmes, trató de imaginar una transacción monárquica entre carlistas y liberales conservadores, bajo la tutela evidente de un catolicismo que lo impregnaba todo. El propósito era claro. Derrotado militarmente y culturalmente el carlismo, aquella alianza propiciada por el vicense era una manera de retrasar y aguar los aspectos más agresivos del liberalismo como fórmula política. En otras palabras: preservar el mundo de la Iglesia en la sociedad industrial en ascenso. La matanza de frailes de Madrid y la quema de los conventos en Barcelona y Cataluña en verano de 1835, el momento de eclosión de la revolución liberal, estaban muy presentes sin duda en la reflexión de Balmes. El proyecto de transacción fracasó por completo. Estaba muy por encima de sus posibilidades y de las intenciones de unos y otros. Él mismo llegó a sus consecuencias. En vísperas de las revoluciones de 1848 en Europa y a las puertas de su muerte con 38 años, dejó un texto inédito en el cual advertía a los católicos y a una burguesía que reclamaba represión, que la industria, el socialismo y el liberalismo eran el mundo del futuro. Si de verdad tenían convicciones sólidas, no era necesario asustarse. Había que ver el mundo de cara, si no, para llorar, los rincones, les decía. Incomprendido en vida, Barcelona le dedicó la calle más larga y central de la ciudad, aquella que une el mar y la montaña, el mundo y el país que Barcelona tiene detrás y guía desde tiempos inmemoriales".

"El nacionalismo —llamadlo ahora independentismo o soberanismo, da lo mismo— es la extrapolación de la cultura del catalanismo a una política que lo quiere abrazar todo. Una tarea imposible, porque Cataluña es una sociedad escindida como cualquier otra. Pretende remitir problemas a agravios y conflictos a traiciones o falta de conciencia, y disolverlo todo a una política que anula a todas las otras"


"El catalanismo será sin duda el fundamento de cualquier programa de futuro; el nacionalismo en cualquiera de sus fórmulas está condenado a repetir torpes épicas pasadas, a confundir problemas con agravios y a desorientar el sentido de fraternidad humana que para nada es contradictorio con la defensa de la cultura del catalanismo y los intereses de las generaciones actuales y futuras"


Jordi Pujol i el seu règim, perquè ja es pot dir així, va tenir l'habilitat de fer una amalgama entre burgesia de comarques i catolicisme. En els actes de caire religiós (dejù) que van tenir lloc durant el seu emrpesonament, trobem a un jove Pedro Antonio de Doria Lagunas, com així ho anota l'historiadora mataronina Margarida Colomer. De Dòria és el personatge més miserable que ha donat Mataró en els últims cent anys, i ha fet de Mataró la capital de les preferents de tot l'Estat.

Vaig tenir el privilegi de conèixer, ja entrat en la quarentena a en Ramón Juncosa i Castelló. . Va ser  dels artesans més  excel·lents de Mataró, adolescent en temps del Forn del vidre de Joan Peiró. De tradició anarcosindicalista, i després afiliat a CC.OO., sempre que podia ens repetia als més joves: "L'Església sempre té una carta preparada en la seva baralla segons com bufi el vent". Des de Sor Caram fins a la Forcades es compleix aquesta llei no escrita.

És casualitat que hagin triat com a líder a Oriol Junqueras, vaticanista, estudiant a Itàlia? O és que es volia reeditar el pujolisme 2.0 (aliança amb la religiositat de la Catalunya profunda, ara orfe), des que vam descobrir que la família Pujol se sembla més a una familia mafiosa que a una nissaga política?

En les filtracions de la seva declaració, Oriol Junqueras, l'ex-vicepresident, el primer que diu, davant la jutgessa sota l'acusació de rebel·lió (implica violència), és que ell és creient, i per tant, home de pau.
No, no se li acut dir que és pacifista, que a Catalunya tenim el planter de pacifistes i el moviment pacifista més ben nodrit de tot l'Estat, que Barcelona va ser esmentada pel mismísimo president pare Bush per les mobilitzacions contra la guerra d'Iraq... No va ni esmentar ni Gandhi ni Bertrand Russell..... No, va dir que ell era creient.... Això era un missatge ben clar: formo part de l'Església, de l'Església catòlica.... Era el nou carlisme disfressat de modernitat i de la revolució dels somriures.... Està constituint un nou-vell bloc hegemònic, amb noves cares, amb el suport de la Giovinezza aparentment antisistema... I tot per bloquejar l'ascens d'una possible alternança d'esquerres laïques....

Però l'Església no posa tots els ous dins el mateix cistell. Mataró és un bon exemple. Si analitzem la llista de regidors a l'Ajuntament de Mataró, i verifiquem on van cursar els seus estudis secundaris, trobarem dades que confirmen la presència de l'Església mitjançant les seves escoles concertades-multinacionals vaticanes.
És casualitat que un bon gruix de regidors del PP i de Ciudadanos hagi estudiat a l'escola religiosa del capdamunt de la Riera? 
És casualitat que un bon gruix de regidors del conservadorisme independentista hagi estudiat en l'escola religiosa del capdavall de la Riera? 
Per suposat, ni son todos los que están ni estan todos los que son. Però aquesta dada és força significativa...
El responsable d'Educació de CC.OO., en una carta enviada als mitjans locals, va recriminar al president Pujol que mai es dignés a inaugurar una escola pública, doncs la normalització lingüística ha anat sempre a càrrec del sector públic, sinó que va anar a la inauguració de la més gran multinacional vaticana.

Joan Roig i Elvira Rocha


Quan al matrimoni Alexandre Satorras-Angeleta Ferrer, el va substituir el tàndem Elvira Rocha-Joan Roig, en el COPEM ("Institut de batxillerat") de la Plaça de Cuba, Mataró, juntament amb Vic (seu de bisbat), ostentava el discutible mèrit de ser la població amb més institucions docents religioses de tot Catalunya.... Durant el període de la direcció d'Elvira Rocha, la roja Elvira va posar en marxa els dos instituts de secundària, on van poder estudiar nois i noies en la mateixa aula: el de la Plaça dels Bous i el de l'Avinguda Velòdrom. Finals dels anys 60's del segle XX.

Elvira Rocha-Joan Roig van aconseguir que, fins i tot els fills i filles de les classes acomodades anessin a un centre públic. El gruix de la burgesia local, aleshores franquista, no va trigar gaire en descavalcar-la. O no va fer res per la seva continuïtat.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada